CAMINADORS O CARRUTXES?


PERQUÈ NO SON RECOMANABLES

Cada infant té el seu propi ritme i fa les coses quan es veu capacitat per fer-les. Ens podem trobar que l’estructura muscular, òssia i/o la maduresa mental del nen no li permeti posar-se dret tot sol i caminar. Potser l’haurem d’ajudar o ‘facilitar’ perquè ho pugui aconseguir ell sol. Però les carrutxes no son la millor opció; primer perquè no ensenyen a caminar i segon perquè poden alterar el desenvolupament motriu natural del nen.

Un nen que no es pot posar dret per ell sol i no pot caminar és que encara no està preparat.

Si forcem la posició de dret  podem provocar anomalies en el creixement ossi de cames, genolls i peus. Les carrutxes obliguen a mantenir les cames separades i alteren la posició natural que ha d’adoptar el nen per mantenir-se dret, interferint en l’adquisició de l’equilibri i l’alineació correcta. Pot ser que aparegui un arqueig, o desviació de les cames,també li pot afectar a l’esquena.

Les carrutxes dificulten que l’infant pugui adquirir un bon control de l’equilibri, redueixen les oportunitats de practicar totes les reaccions que necessita per un bon desenvolupament motriu. Li proporciona una falsa sensació de seguretat, i una falsa consciència de la capacitat del que pot fer motriument. Pot caminar perquè algú l’ha col·locat a dins de les carrutxes que li aguanten el pes del cos i li controlen l’equilibri, d’aquesta manera, només movent les cames pot avançar. Però caminar és molt més que avançar dins del suport de les carrutxes..

Els infants han de tenir l’oportunitat de gaudir del moviment a terra. És important tenir a casa un espai adequat a terra on el nen pugui desenvolupar les seves habilitats motrius. Arribarà un punt que es desplaçarà lliurement voltejant, rastrejant o gatejant; aleshores apareixerà l’interès per posar-se dret ajudant-se dels mobles o dels adults. Quan l’infant es pugui posar dret anirà adquirint equilibri i estabilitat. Aquesta etapa és imprescindible per començar a caminar.

Com a pares podem sentir la satisfacció de veure el nostre fill dret precoçment, i gaudint, però hem de tenir clar que no afavoreix el desenvolupament de la marxa, i més aviat interfereix al seu desenvolupament. És molt millor respectar el seu propi ritme natural.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s